Una reflexió molt interessant de Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universidad Complutense de Madrid, al seu blog, Cuaderno de campo, fent referència a un estudi de l’OCDE. Totes les evidències científiques fan palès que la repetició de curs no serveix per a millorar el rendiment de l’alumne repetidor. “Repitámoslo, que hasta la OCDE lo repite: no más repetir“
Segons l’OCDE, la repetició de curs pot obstaculitzar l’equitat, no és eficaç en la millora dels resultats, pot contribuir a l’abandonament precoç de l’educació i és cara per al sistema educatiu perquè implica donar un any més de formació a l’alumne repetidor. En el cas d’Espanya, aquest sobrecost representa el 8% de la despesa total en educació primària i secundària, un esforç econòmic que no es tradueix en resultats positius.
Conclusions semblants mostra un estudi fet al País Basc per l’Instituto Vasco de Evaluación e Investigación Educativa, depenent del govern basc. D’acord amb els resultats de les proves internacionals d’avaluació TIMSS (Trends in International Mathematics and Science Study) fetes al 2007, els estudiants repetidors treien pitjors resultats, la qual cosa vindria a provar que repetir curs no els hi hauria servit per a millorar. Igualment, la presència de molts repetidors en un grup (a partir del 30%) feia baixar els resultats d’aquest grup.
Un altre fet que van detectar al País Basc és que, encara que els repetidors en conjunt puntuaven pitjor a les proves TIMSS, hi havia molta dispersió en els seus resultats, de forma que hi havia estudiants que malgrat haver tret males notes al seu centre, feien bé les proves d’avaluació internacional. Aquesta dispersió venia a demostrar que repetir curs finalment és una qüestió d’atzar, un mateix alumne amb un determinat nivell de coneixements pot repetir o no, segons el centre o el grup que li toqui. Les qualificacions, en bona mesura, responen al nivell mitjà del grup.
Per últim, repetir curs també depèn d’un factor tan aleatori com el mes de naixement. Segons les dades extretes al País Basc, l’any 2007 entre els estudiants de 2n d’ESO (13-14 anys) el percentatge d’alumnes que havien repetit algun curs era del 15% per als nascuts al primer trimestre i del 25% per als nascuts al quart trimestre.
Per poc que tingueu una mica de curiositat, us recomanem vivament la lectura dels estudis que us hem citat.
Sí, això està clar. Però a mi em crida molt l’atenció que un organisme tan “poc revolucionari” com l’OCDE digui que la repetició representa més un problema que una solució.
Si bé és cert que als paisos nórdics no hi ha repetició, el que sí que hi ha és el professors millors preparats i considerats, la meitat de alumnes per aula, uns horaris pensats pels alumnes i no pels seus pares, el doble de reforços i el 99% de les families implicades en els estudis dels seus fills, amb aquestes condiciona de ben segur que aquí tampoc caldria fer repetir a cap alumne.
Evidentment, com tot en educació, no és un qüestió senzilla. Hi ha molta substància en aquests estudis que recomana Fernández Enguita, és per llegir-s’ho amb calma. Per exemple, als països del nord d’Europa no hi ha repetició de curs.
El problema econòmic és que la repetició representa un sobrecost sense cap benefici a canvi, són diners malgastats, perquè als alumnes repetidors el fet de repetir no els hi serveix per a millorar.
Que un organisme com l’OCDE digui que repetir “pot obstaculitzar l’equitat, no és eficaç en la millora dels resultats, pot contribuir a l’abandonament precoç de l’educació i és car per al sistema educatiu” hauria de fer reflexionar.
Totalment d’acord en que de vegades repeteixen nens als quals no els hi fa cap bé, però això de “no más repetir”, em sembla una mica sensacionalista. La repetició de curs és una eina més per a que un alumne que no ha assolit els objectius per aquell curs, sigui per un o altre motius, tingui una segona oportunitat. També s’ha de pensar en els alumnes que treballen i veuen com els alumnes que no han assolit els objectius passen de curs, això pot fer perillar la seva motivació.
Però és clar, l’argument de que la repetició té un sobrecost del 8% té molt de pes en els temps que corren no?? Potser en educació no hi hauríem de barrejar massa els diners, més encara quan hi ha molts altres llocs d’on retallar, possiblement molt més d’aquest 8%; aeroports fantasma, polítics corruptes per tot arreu, altes velocitats irracionals…