La pediatra Dana Suskind de la Universitat de Chicago tracta amb nens sords de naixement que reben un implant coclear. Seguint la seva evolució en aprendre a parlar, es va adonar de que hi havia nens amb moltes més dificultats que d’altres per a aconseguir construir el seu llenguatge. Buscant les causes d’aquestes diferències, va comprovar com els nens de famílies amb baixos ingressos sentien a casa seva una quantitat de paraules molt inferior a la dels nens de famílies acomodades. Trenta milions de paraules menys en els primers tres anys de vida!
Dana Suskind va trobar que a les famílies acomodades els pares parlen molt als fills i fan anar un llenguatge complexe fins i tot quan els nens no son capaços d’entendre-ho. En canvi, a les famílies més modestes els pares parlen molt menys amb els fills i fan anar un llenguatge molt senzill (“agafa’m allò”, “porta això”).
Aquest gràfic mostra el recompte de paraules que rebia un nen de 21 mesos: fins a 20.000 en un dia! Xerrem tant nosaltres?
Aquest és un dels factors que contribueix a que els nens entrin al sistema educatiu amb unes diferències que difícilment se salvaran al llarg de la seva vida. Els fills de pares amb baixos ingressos estan condemnats a tenir un quocient intel·lectual més baix i un pitjor rendiment escolar.
Aquí podeu llegir l’article sencer.
