Hem de parlar molt (i molt més) amb els nostres fills

parents look books with children

La pediatra Dana Suskind de la Universitat de Chicago tracta amb nens sords de naixement que reben un implant coclear. Seguint la seva evolució en aprendre a parlar, es va adonar de que hi havia nens amb moltes més dificultats que d’altres per a aconseguir construir el seu llenguatge. Buscant les causes d’aquestes diferències, va comprovar com els nens de famílies amb baixos ingressos sentien a casa seva una quantitat de paraules molt inferior a la dels nens de famílies acomodades. Trenta milions de paraules menys en els primers tres anys de vida!

Dana Suskind va trobar que a les famílies acomodades els pares parlen molt als fills i fan anar un llenguatge complexe fins i tot quan els nens no son capaços d’entendre-ho. En canvi, a les famílies més modestes els pares parlen molt menys amb els fills i fan anar un llenguatge molt senzill (“agafa’m allò”, “porta això”).

grafico

Aquest gràfic mostra el recompte de paraules que rebia un nen de 21 mesos: fins a 20.000 en un dia! Xerrem tant nosaltres?

Aquest és un dels factors que contribueix a que els nens entrin al sistema educatiu amb unes diferències que difícilment se salvaran al llarg de la seva vida. Els fills de pares amb baixos ingressos estan condemnats a tenir un quocient intel·lectual més baix i un pitjor rendiment escolar.

Aquí podeu llegir l’article sencer.

 

Deixa un comentari