El pare hooligan és un problema a l’esport infantil. Segur que heu viscut la situació més d’una vegada: un partit de nens (futbol, handbol, bàsquet o qualsevol altre esport) i uns pares exaltats entre el public, tot cridant meravelles sobre la família de l’àrbitre, l’entrenador rival o els jugadors rivals (sí, insultant nens 🙁 ). Potser, fins i tot, que en alguna ocasió també ens ha passat a nosaltres, tan equilibrats com som 😉 , davant d’una decisió evidentment injusta de l’àrbitre que perjudicava el nostre fill (Com pot ser que no ho hagi vist? Si era claríssim!) que no hem pogut evitar saltar de la cadira i escridassar aquell àrbitre que, evidentment, ens volia perjudicar (Que no ho veieu?). Cada cap de setmana aquestes escenes omplen de vergonya les instal·lacions esportives a tot arreu. El Consell Esportiu del Baix Llobregat s’ha decidit a actuar per a aturar el problema: si els pares es porten malament, els nens perden el partit, encara que hagin fet molts gols (cistelles, punts). Han creat un sistema que es diu Juga Verd Play, que com podeu veure està molt elaborat.
Davant d’un problema que tothom reconeix, mica en mica van apareixent iniciatives per a reconduir la situació. Hi ha equips que fan signar un compromís de bon comportament a jugadors i famílies amb un règim sancionador per qui ho incompleixi. A d’altres llocs, si el públic no es comporta correctament, l’àrbitre fa sortir tothom del pavelló i el partit es juga a porta tancada. Esperem que aquest corrent vagi avançant.
Una altra situació més problemàtica, perquè és més difícil de controlar, és la que algú ha batejat com el pare Mourinho, aquell pare que pressiona el seu fill, moltes vegades sense adonar-se’n, perquè tingui bons resultats esportius. Un altre dia tornarem sobre el tema perquè és força interessant.
