Això va de futbol. No futboleros, abstenir-se (futboleros, no us perdeu els vídeos que us proposem al final 😉 ). Panenka és una revista sobre futbol, però no és la típica publicació esportiva a la que estem acostumats. En el seu darrer número dedica l’editorial a una interessant reflexió sobre el futbol com a vincle entre pares i fills. Quan tens el teu primer fill intentes ser un pare modèlic, decideixes que seràs tendre, pacient i comprensiu i penses que li llegiràs comptes en anglès mentre escolteu Mozart. Evidentment, acceptes que el futbol no encaixa amb aquest marc educatiu idíl·lic, està ple de violència, insults, homofòbia o racisme. Tu mateix, de tant en tant escridasses la tele, dient-li el nom del porc a l’àrbitre o al rival. Definitivament, el futbol no té cabuda en l’educació del teu fill. Peeerò…
Però la realitat és tossuda. Un dia que has aconseguit que s’adormi d’hora seus davant la tele a mirar un partit. Et veus a tu mateix saltant com un boig per un gol del teu equip o cridant desesperat per un penal com una casa de pagès que només l’àrbitre no ha vist. De sobte te n’adones, tu no pots ser una altra persona, aquell pare perfecte que projectaves és impossible. Tu vols jugar a futbol amb el teu fill, vols que segui amb tu a mirar els partits del vostre equip i vols portar-lo a l’estadi. És clar que el futbol hi serà present a la vostra vida. El teu fill s’haurà de conformar amb un pare imperfecte, com ho va ser el teu pare que, amb els seus defectes i virtuts, et va ensenyar el llenguatge més emotiu i efectiu entre pares i fills: el de la pilota.
Aquest vincle el coneixen bé els creatius de publicitat, aquí hi teniu un parell d’exemples.
Cervesa Mahou, Mundial de Sud-àfrica
Papá, ¿por qué somos del Aleti?
