Bé famílies, ho fem bé, no som pares perfectes però mireu els vostres fills, fan goig, no cal amoïnar-se 😉 . No obstant això, va bé de tant en tant aturar-se a pensar una mica, no massa. Darrerament és freqüent trobar als mitjans notícies sobre la sobreprotecció o hiperpaternitat, com aquest article de l’ARA. Tots volem ajudar als nostres fills, només faltaria, però de vegades la millor ajuda és permetre que s’equivoquin i que pateixin les conseqüències. No és crueltat, no es tracta de fer-los patir, ni de sotmetre’ls a la disciplina d’una acadèmia militar de peli de Hollywood. Però tothom té clar que la sobreprotecció dels nens crea adults infeliços.
Si solucionem tots els seus problemes, si traiem tots els obstacles del seu camí, seran adults insegurs que no sabran afrontar les dificultats. Solucionar problemes els hi dóna confiança i autoestima. Tots sabem que a la vida hi ha moments difícils, no sempre aconseguim allò que volem, la frustració és inherent a la nostra vida, no la podem evitar. Com tantes altres coses, aprendre a gestionar la frustració es fa durant la infància, després l’aprenentatge és molt més dur 🙁 🙁 🙁 .
Ara que són petits els hi podem solucionar tots el problemes, però els problemes d’adults no els podrem solucionar i si no han desenvolupat confiança en ells mateixos i tolerància a la frustració tot serà molt més difícil i patiran molt més. Això no és una qüestió abstracta, els psicòlegs alerten de que cada cop es troben amb més adolescents amb problemes importants per culpa de la sobreprotecció que van patir quan eren nens.
Sabeu què? Potser de vegades hi dediquem massa temps a pensar en això de ser pares o mares i consultem massa informació. Penseu en els padrins, no tenien internet i no es complicaven tant la vida amb això de l’educació. I prou bé que se’n van sortir. 😉
