Segurament tots ens hem enfrontat alguna vegada amb la dificultat de trobar el punt mig entre la sobreprotecció i la desatenció als nostres fills. Ens fem ressò d’un molt interessant article a La Vanguardia sobre els pares hiperprotectors, o pares helicòpter, com algú els va anomenar als Estats Units perquè sempre estan sobrevolant els fills, intervenint cada cop que s’hi troben la més mínima dificultat. Algunes investigacions demostren que l’excés d’ajuda és perjudicial per als nens (i de fet, per a qualsevol persona).
Sobre aquests tipus de pares hi ha variants, està el pare aplanadora que aplana el camí que ha de recórrer el fill per a estalviar-li les dificultats o el pare guardaespatlles, que respon davant qualsevol crítica o atac per mínim que sigui. Hem de ser conscients de que la sobreprotecció crea nens insegurs, sense autonomia i amb baixa autoestima. Amb l’arribada de l’adolescència tot això es converteix en un còctel explosiu molt difícil de gestionar. Els nens que no han tastat la dosi corresponent de frustracions perquè els pares s’ho han impedit, arriben a ser adults infeliços.
Ja coneixeu la famosa recepta per a fer un nen depenent i irresponsable:
- Justifica tots els actes dels teu fill, la culpa sempre és dels altres
- Protegeix-lo per a que no pateixi. Evita que es decepcioni, que es frustri o que s’enfadi.
- Mira que no el falti de res.
- Raona totes les teves decisions i mai no imposis la teva autoritat.
- Sigues el millor amic del teu fill.
- No li demanis massa, així no es cansarà ni s’angoixarà.
- Disculpa tot allò que faci malament i destaca qualsevol cosa que faci, per petita que sigui.
- Motiva-lo a totes hores, fes-li plans, organitza la seva vida perquè no s’avorreixi.
- Ajuda’l sempre que ho demani, organitza el seu armari, prepara la seva motxilla o busca el llibre que ha perdut.
- Organitza la teva vida al voltant d’ell.
- Mai no t’enfrontis al teu fill i mai no li diguis “no”.
