Una noia va arribar a casa amb una nota de la mestra a l’agenda: “Avui Margarita no ha acabat el treball de matemàtiques a classe, l’hauria d’acabar a casa, si us plau ajudeu-la“. L’endemà, la noia va arribar a l’institut amb la feina feta i una nota de la mare a l’agenda: “Hem acabat el treball de matemàtiques, però per culpa d’això Margarita no ha pogut rentar la roba. Li envio unes camises perquè les renti a classe, si us plau ajudeu-la“.
Avui us portem un article molt interessant sobre els deures que hem trobat en un bloc sobre educació: 10 verdades acerca de los deberes (o 10 razones para dejar de mandar deberes).
1. Els deures no ajuden a desenvolupar l’autodisciplina o la responsabilitat. No hi ha cap evidència científica que demostri aquesta falsa creença.
2. Els deures no milloren els resultats acadèmics dels alumnes de primària i només una mica els dels estudiants de secundària. A canvi, s’ha trobat que per alguns estudiants de secundària els deures són la causa de pèrdua d’hores de son o d’increment de pes.
3. La majoria dels alumnes intenten no fer els deures perquè no els troben útils.
4. Els deures allunyen els nens de les seves famílies. Com que els nens tenen poca predisposició a fer els deures, els pares han d’intervenir, de forma que molts es veuen a sí mateixos com a “sicaris dels professors” (paraules textuals). La conseqüència és que les relacions familiars es veuen afectades pels deures, que generen situacions de molta frustració i a sobre roben temps d’esbarjo familiar.
5. Com més temps es dedica als deures, es disposa de menys temps de qualitat a classe. La clau del bon rendiment acadèmic no és el temps dedicat als deures a casa, sinó el temps de qualitat a l’aula, que es veu penalitzat pel repàs diari dels deures.
6. Els deures són discriminatoris. Les famílies amb baix nivell sociocultural ho tenen molt més difícil per ajudar els nens a fer els deures. Els nens que no fan els deures sovint son castigats quan en realitat no tenen cap culpa de la situació familiar o social que els hi toca viure.
7. Els efectes positius dels deures són menors que els efectes negatius. Els deures treuen temps per a dormir, jugar, socialitzar-se o desenvolupar interessos propis.
8. Més temps d’aprenentatge no implica necessàriament millor aprenentatge. En el cas dels nens és molt més important la motivació o la confiança en la seva pròpia capacitat.
9. Els deures tradicionals no desperten l’interès dels nens per aprendre.”La meva filla no llegeix per plaer, perquè associa la lectura amb els deures i no ho troba divertit“, explicava una mare.
10. Els nens necessiten temps per a fer altres tipus d’activitats diferents dels deures. Activitats absolutament necessàries per al seu desenvolupament com ara jugar, descansar, passar temps amb els pares, cuinar, fer la bugada, endreçar l’habitació, passejar o senzillament no fer res.
Us sona tot plegat? 😉
Totalment d’acord amb la Judit: el problema és l’actitud. És cert que posar deures per posar no té sentit, i no és el que fa la major part del professorat. Però també hi ha un punt de poca valoració de l’esforç.
Avui una mamá de la classe de la meva filla deia: “Massa deures, no hauríen de manar deures. El meu fill acaba el dia molt cansat. No té temps de res. Amb el futbol i piano, i els deures, no té temps de res”
Aquest és el problema, es critiquen els deures però es valora més les activitats extraescolars, molt més que l’escola.
Els nens han d’aprendre i jugar. Els pares volem tindre fills com Messi.
Una mica de seny, si us plau!!!
Aviam, jo soc de la quinta dels anys 70. Estudiava en un col.legi francés a Andorra, se suposa que un dels millors coles de França. A part de fer les meves 8 hores de cole amb les mil assignatures que ara puc ben asegurar q no serveixen per a res i les riguroses 3 hores a casa per repassar el que s ha comentat a clase i fer els deures, evidentment amb la seva corresponent puntuació l’endemà, puc confirmar el que sospitava a leshores. Ens servirà en un futur tot el que ens ensenyen? Tant patiment i por per la mala nota i la corresponent bronca dels pares per algo que ni ens interessa? Jo penso que be, si estudiar, pero en les aptituts que cada alumne tingui, potenciar-les per a que d ‘adult, exerceixi una feina que li agradi i li serveixi. No estudiar a lo loco i porque yo lo digo sino t llevas un cero, no. Sino basant se en la motivació del alumne en les assignatures que li agradin i sobretot, que es senti interessat en el que estudia per al seu futur! Qui no va feliç a treballar fent algo que li agradi? Qui no es el millor fent algo que li apassioni? Estudiara les hores q calgui, sense obligació, perque es la seva passió! No seran deures, sino divertiment! Fem com finlandia, fora deures i reforçem les hores de classe, aixi no caldran deures. Carpe diem!
Estic d’acord.
La mainada q no coneixen altre cosa q estudiar estudiar com extrapolar, no poden valorar si està bé o no.
No han conegut una altre cosa.
No poden trobar a faltar una cosa com estar amb la família, jugar a la plaça, anar a passeig etc…si no ho han tingut o fet.
Tan de estudiar per arribar a la universitat i encara, aguantar q et diguin, q, no estan preparats!
Hola em dic Aida i sóc una estudiant universitsria. Tota la meva vida ( 22 anys) desde que vaig començar l’escola he estat fent deures, i en cap moment crec q hagin sigut envà!
Fer deures ocupa unes hores al dia, completament d’acord, però amb organització i responsabilitat hi ha temps de fer tot el que un vulgui fer.
Els deures ajuden a entendre el temari donat pels professors, ja que no crec q ningu hagi apres a sumar, dividir, resta, llegir, etc. Sense haver practicat durant un temps ( els deures).
El fet de fer deures ens ajuda a ser responsables, alemenys ami m’ha ajudat. “No deixis per dema el que puguis fer avui”.
Saber ser constant i responsable s’ha d’ensenyar desde petits i els deures ajuden a fer-ho.
També remarcar que si un estudiant presta atenció a classe ( puc entendre que costa, i més segons les edats) és un 60% de l’aprenentatge a desenvolupar, l’altre 40% restant es l’esforç personal que per descomptat s’ha de fer a casa o hores extraescolars.
Puc afirma que fer deures m’ha ajudat arrivar a la universitat, i avui dia m’ajuden a estudiar, ja que si fas deures estas REPASSANT! I els dies abans de l’examen no m’he de tancar a casa per estudiar! Sols estudiant una mica el que més em costa aprovo ( el que més costa es descobreix quan fas deures!), amics meus que no fan deures necessiten més hores d’estudi els dies abans de l’examen per poder aprovar.
Amb organitzacio i responsablitat un nen/a pot fer deures, relacionar-se amb la familia, amb amics, fer esport, tenir hobbis, etc.
Jo he fet deures i mai he deixat de fer cap cosa de les que diu l’article, i no crec q m’hagin afectat negativament.
He de dir referent al punt 6, que no tots els pares tenen el mateix nivell economic ni cultural. Pero aixo no es suficient excusa perque un nen no faci deures, ja que tinc coneixement d’algunes escoles que fan classes de repas completament gratuïtes. El que s’hauria de fer es potenciar aquestes clases a tot l’estat.
No em d’oblidar que els nens són el futur d’aquest país, i el nivell educatiu cada vegada és més baix.
Els meus professor d’universitat es fan un fart de dir que el nivell es baixisim en comparació al nivell que els hi exigien a ells. Partin d’aquesta base i reflexionant, i tenint en compte que abans els deures eren més “durs” que avui dia. No estic gens d’acord amb aquest article.
Gracies per la vostra atenció i respecte!
Perdo per les faltes d’ortografia!
Agraeixo que es posi en debat aquest tema. Entenc que pares i educadors tenim una gran tasca envers el nostres fills i és que els motivi l’aprenentatge. Jo sóc de l’opinió que amb els deures, en tant que són una imposició, es cor el risc de desmotivar als nens pel gust d’aprendre.
Evidentment que hi ha moltes feines, com diu la Judit, que s’han de fer sí o sí, però no crec que els deures formin part d’aquest grup de feines.
Sense anar més lluny, nosaltres som d’una generació que el fer deures era el més corrent. Em podem treure conclusions. En el meu cas, em va servir en moltes ocasions per tenir una idea del nivell de coneixements dels pares dels meus companys, però no n’he sabut veure cap altre benefici.
M’agrada molt quan el pedagog Tonucci diu “L’escola hauria de demanar als nens: «Si us plau, heu de jugar, per demà poder portar experiències».”
Entenc que això és possible en escoles amb medis i preparació i molta implicació dels pares. Potser així deixaríem de tenir escoles fàbriques d’aprenentatge i podrien ser llocs on els nens descobrissin i desenvolupessin les seves habilitats individuals per una formació íntegra com a persones.
No val la pena . Peró s’ha de canviar tot de dalt a baix . Horari de matins a les escoles . Un tutor per a cada grup fins a final de secundaria i , aquest mateix tutor (això si , ben format i remunerat ) pot decidir si el nen necessita deures i extraescolars amb consonancia amb els pares . I revisar absolutament tots els temaris de tots els nivells . Han de ser complementaris amb les noves tecnologies i buscar la formula de incentivar la mainada . No cal fer-els-hi aprendre la llista dels reis gods o borbons … amb un clic ho saben ….
I ..,,,, ostia ..,, aquesta gent que s’hi dedica si volguessin ho arreglen amb un moment …
Hola
Soc la mare que ha publicat la petició a change.org per la moderació del deures. M’agradaria compartir-la amb vosaltres http://www.change.org/losdeberesjustos
Ni ha molta informació que analitzar, però en qualsevol cas no crec que fer 3 hores de deures sega bo pel xiquets. La moderació i la organització son la clau, no cal fer el deures que estén fent ara mateix la majoria del nens, des-de els 6 anys.
Opinió sobre el tema tots en tenim i està molt bé, però a mi m’agradaria que els mestres em mostressin els estudis científics que avalen l’ús dels deures com a eina pedagògica. Dit d’una altra manera, m’agradaria saber si manen deures simplement perquè els hi sembla que funcionen bé o perquè realment es basen en evidències científiques sòlides sobre el tema.
Hi ha medicaments que tenen efectes secundaris molt forts, però abans de prescriure’ls s’han fet estudis molt seriosos per a comprovar que realment tenen efectes beneficiosos. Amb els deures sembla que no hi ha cap evidència científica que demostri que realment són útils. Més aviat hi ha estudis que els qüestionen molt seriosament. I els efectes secundaris són molt clars, els veiem a casa cada dia.
Evidentment, els nens no tenen ganes de fer deures, són nens. Si el meu fa els deures és perquè jo estic a sobre. Això té dues conseqüències. La primera és que els deures fomenten la manca d’autonomia i de responsabilitat: el nen només treballa quan jo s’ho dic. La segona és que jo sóc el policia que treballa per encàrrec del mestre i he de discutir amb el meu fill complint ordres del mestre. Els deures són una agressió greu contra la convivència familiar.
Jo crec que ni els professors es posen d acord! Deures sí, però no amb excés si us plau, perquè una gran part dels pares ens sentim “castigats” quan ens veiem obligats a ajudar.los perquè acabin a temps i puguin sopar amb nosaltres o anar a dormir a l hora. Els pares també estem cansats després de treballar i tenim dret a descansar no?
Crec que hi han dues questions:
Es necessari que els nens de primaria facin deures a casa??? No
Es necessari crear als nens de primaria l’habit de fer deures i tasques escolars a casa ? Rotundament si, quan vagin a l’institut i universitat llavors necesitaran aquest habit.
disculpeu les faltes, amb la tablet no puc escriture millor
Totalment en desacord. Primer de tot, els deures no es posen perquè els pares ajudin els nens, els deures es posen perquè l’alumne comprovi si ell mateix ha après la feina feta a classe, per tant un nen/a pot fer els deures sol amb el que s’ha explicat (si el mestre ho ha fet bé, clar, també n’hi ha que no apliquen bé els deures).
Jo sóc professor de matemàtiques. Jo quan estudiava feia 5 hores de matemàtiques a la setmana. Ara alguns cursos de ESO en fan 3. Es pot fer el mateix? Impossible.
Tampoc posar deures perquè sí. Jo em trobo que si no tinc material a punt o no sé que posar de deures, no en poso.
No es pot generalitzar, però els deures són necessaris.
Estic d’acord amb la Judit.
En primer lloc, entenc els deures com una feina de recolzament del que es fa a les aules, per això els entenc com unes feines que repassen conceptes que ja s’han tractat a classe i que, tot i necessitar una supervisió, haurien de poder-se fer sense masses problemes. També podríem veure els deures com una estona en què els pares comparteixen el seu temps explicant i fent costat al nen o nena.
També caldria dir que es tiren per terra els deures perquè ocupen massa temps als nens i no els permeten fer altres coses com jugar, crear, avorrir-se,…però no tenim en compte que la majoria de nens, per uns motius o uns altres, es passen totes les tardes tancats en aules o sales fent extra-escolars que, probablement, no hauran ni triat ells. Això si que és positiu?
Suposo que és un dels grans debats de la educació i, com a tal, té molts punts de vista.
Doncs jo no estic d’acord en gairebé cap dels punts que aquí es donen. Crec que el problema no són els deures, ni les responsabilitats, ni les capacitats. Crec que el problema està en l’actitud. No tenen una bona actitud davant de la feina escolar, perquè no li donen cap valor.
A qui dels grans ens agrada recollir la cuina??? A ningú, però cal fer-ho
A qui li agrada planxar o rentar el cotxe? A ningú però cal fer-ho
I així podríem anar seguint. Tampoc està demostrat que sense fer res les coses els hi vagin millor. Una cosa sí que és segura, quan més baixen el nivell, més a la cua anem.
Només és una forma completament diferent de veure les coses. Coincideixo amb el comentari de la Noemi que alguns temaris són molt inadequats, molt repetitius any sí, any també i que tenen moltes tonteries i molt poca materia.
Per començar hauríem de reformar el que s’ensenya. Els pedagogs treballen des de despatxos i no entren a les aules i són ells que decideixen què s’ensenya.
Jo sóc professora de socials i a tercer crec que se’ls envà l’olla explicant com funciona el Congreso, el Senado espanyol i el Parlament de Catalunya. Cultureta pot està bé si en un futur s’hi han de dedicar com a funcionaris. Tal com estan els alumnes actuals, atrinxerats en barriades pobres, això no ho necessiten
Totalment d’acord. Crec que una escola on els deures a casa són una tònica habitual és un fracàs com a escola ja que denota una mancança important de temps de qualitat a l’aula.
Totalment d’acord.
Quan surten el cole necessiten jugar, descansar, llegir el llibre que els vingui de gust, fer la extraescolar que els agradi, estar amb la família…
Igual que a nosaltres no ens agrada emportar-nos feina a casa, perquè ells sí ho han de fer?
Estic totalment d’acord … quan arribo a les 7 de la tarda a casa no tinc ganes de discutir amb una nena que ja està cansada, per fer deures. Prefereixo escoltar el que m’explica del cole dels amics de les extraescolars o del que vulgui i riure i mirar alguna sèrie que a ella li agrada mentre sopa i ens fem companyia …. Ja se que lo de la tele te mols detractors però un ratet en companyia veient i comentat no pot ser dolent, si a ella l’interessa a mi també.
No podria estar més d’acord, sempre he pensat que els deures són el fracàs del sistema educatiu; si no en tenim prou amb 25-30 hores setmanals és que tenim un problema.